Sempre he pensat que el present no existeix. Existeix el passat, i el futur. El passat crea melancolia i el futur incertersa. Es per això que ens passem la vida angoixats. En el mateix moment que diem "ara", ja és passat i hem avançat cap al futur. El temps corre, i no som capaços d'aturar-lo, i normalment som incapaços de disfrutar el que podriem anomenar "present passatger".
Quan temps fa que no badem d'una manera conscient?? Normalment algú ens diria que estem perdent el temps.......El temps el perdem cada mil.lèssima de segon que passa fem el que fem.
Sovint al final del dia, només podem dir que ens ha passat el temps volant, i som incapaços de recordar quelcom que ens hagi omplert de veritat. Ens hem d'agafar els nostres moments, atrapar aquest "present passatger" i gaudir-lo aixamplar-lo: badant, mirant, olorant, pensant, sentint, etc..... Però sobretot essent conscients que ho estem fent. Hem de ser capaços de retenir en la nostra memòria molts petits moments que ens ofereix el dia a dia, i que pel ritme trepidant que sovint portem, som incapaços de percèbrer-los.
El passat ens ha d'ensenyar a no cometre novament els errors que hem comès, i a adonar-nos de que si no som capaços de fer més llargs els dies, captant tota l'essència que ens ofereixen, no ens adonarem i tot el temps serà passat sense tenir futur per a recordar-lo.
Hauriem de sentir-nos més satisfets de nosaltres mateixos, més orgullosos dels que ens envolten i dels que ens estimen i estimem, i crec que podrem fer que la vida ens omplís molt més.
Salut.
